Hi ha dies que el cel és difús i dies que el cel és diàfan, com les persones. Fer fotos del cel és una forma de posar en imatges els sentits, quasi els sentiments.
Trobem espais de llibertat dins el món virtual i el real va paral·lel a aquest, posant-nos en qüestió a cada pas. Però no ens equivoquem, som les persones les que fem la xarxa, i això és igual que la vida mateixa, perillosa i meravellosa.
Capturem moments de cel per a capturar moments de vida, i deixar-los dins els bits per a no perdre’ls, per a sentir-los quan els mirem, per a gaudir-los o patir-los i esser-ne conscients de que la fragilitat humana és una de les formes més potents de creació.
El cel no és més que un cúmul de gasos travessats pels raigs de sol o de la lluna, o del cometa o de les joves estrelles blaves. El cel és el barret protector de la ment humana, i les #fotoscel un meme que demostra que encara hi ha humans que només posant una foto a la xarxa, generen vida, vida de la bona.